Camí ral de Vic a Olot

Dies 30 i 31 d’octubre de 2016
El camí ral de Vic a Olot, d’origen tan remot com incert, comunicava aquestes dues poblacions. Va tenir un ús comercial pel trànsit de mercaderies per ser comercialitzades a fires i mercats i va ser protagonista en els conflictes armats.
Sofrí unes importants obres de millora, impulsades per José de Avilés, que van suposar la construcció de les Marrades. N’és testimoni una fita commemorativa situada a un centenar de metres de la font, datada del 1731.
Amb la construcció de la carretera C-153, de Vic a Olot, l’ús del camí es va reduir als veïns de la zona i, a partir dels anys 60 – 70, quan es va generalitzar l’ús de cotxes i motos, va quedar en desús i va caure en l’oblit, fins que el 2009-2010 es van fer unes importants obres de restauració, lligades a un estudi.
Sobre aquest camí se n’han publicat obres diverses d’on podem extreure informació, tant de la història, l’arqueologia i el patrimoni del camí ral, “Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau[1]”, com del vessant de l’excursionisme “El camí ral de Vic a Olot. Itinerari excursionista”[2].
Potser com a itinerari en el sentit muntanyenc pur i dur, aquesta ruta té poc sentit, ja que no s’assoleix cap cim i no ens descobreix nous territoris, però sí que té valor històric i travessa uns racons del Collsacabra fenomenals –sobretot als voltants dels cingles d’Aiats-, especialment ara que la tardor ha tenyit el paisatge amb la seva gamma d’ocres.
El recorregut es pot seguir en un o altre sentit, nosaltres hem triat començar a Vic i tornar cap a casa, Olot. Per això, el nostre traçat va des de l’estació d’autobusos de Vic fins a la d’Olot.
Itinerari:
Des de l’estació d’autobusos, travessem Vic per la Plaça Major i pel carrer de Santa Joaquima de Vedruna, arribem a la Plaça de la Divina Pastora d’on surt el carrer de Sant Jordi que ens acosta a l’Avinguda del Bruguer on comença el camí ral.
De Vic a Roda de Ter, el camí ral transcorre primer per la vorera d’un vial i després per camins carreters; passa a tocar l’Eix Transversal i per pistes de terra travessa la Plana de Vic on podem observar la majestuositat d’algunes cases pairals i ensumar la flaira de les actuals explotacions ramaderes.
D’aquest tram en destaquen el Pont del Bruguer (construït entre el 1348 i 1434), damunt del riu Gurri, Sant Jordi i el dolmen de Puigselloses, i el Pont de Roda (construït entre el 1094 i el 1097 i molt modificat després de patir diversos aiguats).
Roda de Ter, és travessada pel riu Ter, que ha estat present en la vida del poble a través de les indústries tèxtils que fins fa poc eren visibles a la vora del riu. És el poble on va néixer i viure Miquel Martí i Pol.
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: 
“sí, senyor” i “bones tardes”.
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
...
(Fragment d’Elionor, de Miquel Martí i Pol, inspirat en la seva mare, una dona treballadora)

Plaça Major de Vic

El pont del Bruguer encara emboirat

El pont de Roda i Sant Pere de Roda,
antigament Santa Maria del Cap del Pont

De Roda de Ter a Santa Maria de Corcó o l’Esquirol, el camí ral transcorre majoritàriament per pista de terra, asfalt (als afores de les Masies de Roda) i per enllosat natural entre el Pont de les Palanques i l’Esquirol.
Entre Roda i l’Esquirol, del camí ral en queda poc més que el nom. Passa per una planta de tractament de purins, pel que queda de l’Sporting club, pel mig de les instal·lacions d’un escorxador (Patel) i per uns carrers del que havia de ser una urbanització que no va tirar endavant. L’aspecte suburbial d’aquest tram contrasta amb la bellesa de l’entorn natural de les Guilleries, poc cuidat en aquesta part del recorregut.
D’aquest tram en destaquen el pont de la Teuleria (construcció medieval), el pont de les Palanques (segle XVI) i algun tros d’enllosat natural. La proximitat amb el monestir de Casserres fa que el puguem veure gràcies a alguna clariana del bosc.
Un altre valor afegit és la bona vista que té dels cims del Berguedà: la Serra d’Ensija i la Gallina Pelada, el Pedraforca i el Cadí, el Moixeró i la Tossa d’Alp. Més a prop nostre, destaca el santuari de Bellmunt amb la Serra de Milany al darrere.
A la Casa del Pont o Hostal de les Gorgues, val la pena desviar-se del camí per anar a veure el Salt del Cabrit, on la riera de Sant Martí cau sobre l’embassament de Sau.
Vianant que et detures
a veure passar
la lenta agonia
d'escumes i fang,
si el fill et demana
la història d'un riu,
no oblidis la teva
si encara et sents viu.
(Fragment de Vianant, dels Esquirols, grup que va sorgir de l’Esquirol o Santa Maria de Corcó)
Salt del Cabrit

Casa i pont de les Palanques

Camí ral sobre empedrat natural. S'hi conserven
guarda-rodes

Arribant a l'Esquirol, amb els Cingles d'Aiats al darrere

Santa Maria de Corcó o L'Esquirol

De l’Esquirol a Cantonigròs, el camí ral travessa un alzinar i, llevat d’un tram empedrat ben conservat, en la seva major part transcorre per damunt d’un d’enllosat natural, fins que, prop de Cantonigròs, torna a coincidir amb una pista i acaba a l’asfalt del sector dels xalets de Cantonigròs i arriba al carrer Major.
D’aquest tram en destaquen el Perai o antic hostal de l’Esquirol, el Pont de la Gorga (obra del segle XIV) –encara a l’Esquirol- i el dolmen de Puigsespedres.
Cantonigròs pertany al municipi de l’Esquirol. Situat en un entorn privilegiat, antigament era lloc de convalescència i actualment nucli d’estiueig, els seus carrers són plens de xalets, torretes i segones residències. La part alta del poble té unes vistes fenomenals de Cabrera i Aiats. Obert cap a ponent amb vistes als cims del Berguedà, ens ofereix una espectacular posta de sol.
La Foradada: aprofitant que som a Cantonigròs, ens arribem a la Foradada, un saltant d’aigua, envoltat de cingleres, per on cau la riera de la Rotllada (que més avall passa a dir-se de les Gorgues). La riera és eixuta, però l’escenari és singular. Quan baixa aigua ha de ser espectacular!
Fem estada en una fonda de Cantonigròs tot rememorant aquells quatre excursionistes al seu pas pel Collsacabra:  
Tot baixant pel Collsacabra
hi ha una petita taverna
on hi ha quatre excursionistes
a la llum d’una llanterna...
Mestressa, jo vull ratafia,
i una droga-cola per a mi.
Porteu-me una aspirina,
demà hem de fer camí.
(Fragments de Va passar a Collsacabra, dels Esquirols)
El pont de la Gorga

Dolmen de Puigsespedres

El Camí Ral com a carrer de Cantonigròs

Posta de sol a Cantonigròs. Al fons, la Serra d'Ensija
i la Gallina Pelada

De Cantonigròs a Sant Esteve d’en Bas, el camí transcorre per la part alta del Collsacabra, seguint pistes i camins, tot vorejant els cingles d’Aiats fins al Pla de Bertajol, des d’on, per la Serra de Mateus , arriba a la Serra de Pruit. A la Serra, s’incorpora a la carretera asfaltada de Falgars, la segueix pocs metres i entra en un dels trams empedrats més ben conservats, el del Pont de l’Hostalot, que travessa la riera del Grau i que, junt amb el tram que va de l’Hostal del Grau fins a la font de les Marrades, van ser objecte de restauració (2009-2010) i configuren el nucli central del que queda d’aquest camí ral.
A partir de la font, segueix baixant primer per un tram amb empedrat ben conservat i més avall per una pista on els empedrats cada vegada són més escassos i, ja al pla, arriba a una carreterota asfaltada, segueix cap al Molí Vell i travessa el Pla Gran per arribar als Hostalets d’en Bas.
El camí ral travessa el poble d’Hostalets pel carrer de Vic i transcorre entre carretera asfaltada i camins carreters pels plans del Jonquer i de Can Solà per arribar al carrer dels Martins, a Sant Esteve d’en Bas.
D’aquest tram en destaquen l’Hostal de la Rotllada, les masoveries la Cabreta i la Creu, la casa de Comajoan, la Serra de Pruit, els trams empedrats de l’Hostalot, el Grau i les Marrades, sens dubte el tros més emblemàtic, i el Pont de Can Benet.
Camí ral que em duràs al país d’on jo sóc
clara terra aspra terra al país d’on jo sóc.
Sento l’olor penetrant de la mareselva
i sempre el cant del rossinyol que em diu:
ella encara surt a la finestra per si et veu tornar
pel camí, pel camí.
Camí ral que em duràs al país d’on jo sóc
clara terra aspra terra al país d’on jo sóc.
Fragment de la cançó Camí ral, de Falsterbo 3 (Lletra de John Denver)


Cabrera, l'Agullola de la Tuta i el Morral de Caselles

La Rotllada

Els Cingles d'Aiats

Pla de Bertajol, al peu dels cingles d'Aiats

La Serra de Pruit

L'Hostal del Grau

Tram empedrat de les Marrades

La Font de les Marrades

Travessant els Hostalets d'en Bas

Vista del Puigsacalm 

El pont de Can Benet

Sant Esteve d'en Bas amb Murrià al darrere

De Sant Esteve d’en Bas a Olot. A Sant Esteve d’en Bas s’acaba el camí ral pròpiament dit. El trànsit que sortia dels pobles de la Garrotxa amb destí a Vic arribava al camí ral per diferents llocs. De manera que, des de Sant Esteve d’en Bas fins a Olot, seguim el traçat de l’antic tren d’Olot, en desús des de l’any 1969, actualment bicicarril, que travessa el Pla de les Preses, segueix pel Bosc de Tosca i, tal com feia el Tren d'Olot, arriba a Olot per les Fonts de Sant Roc.   
Ja se'n va el tren d'Olot
fent xup, xup,
se'n va el tren d'Olot.
Surt quan vol
i arriba quan pot;
fent xup, xup,
se'n va el tren d'Olot.
Passem damunt el Fluvià pel pont de Sant Roc i, resseguint el riu per la seva riba esquerra, travessem Olot fins arribar a l’estació d’autobusos, final del nostre recorregut.

La Mata, a les Preses


Travessant el Pla de les Preses, amb la casa de
Codella al fons

Arribada a Olot pel recorregut del desaparegut
Tren d'Olot, actualment via verda

Pont de Sant Roc

Malgrat que el camí ral, pròpiament dit, són 44 km, el nostre recorregut total ha estat de 48.42 km i hem fet 899 m de desnivell positiu i 992 m de negatiu.  
Senyalització: Tot el recorregut del camí ral disposa de banderoles que indiquen situació i direcció en tots dos sentits i uns pals que ajuden a seguir el recorregut. Ara bé, en alguns punts, sobretot bifurcacions de camins rurals, aquesta senyalització és una mica insuficient.
Temps de marxa efectiva
De Vic a Cantonigròs: .............................................. 4 h 50 minuts
De Cantonigròs a Sant Esteve d’en Bas: .................  3 h 35 minuts
De Sant Esteve d’en Bas a Olot: .............................  1 h 50 minuts
Total temps de marxa efectiva: .......................... 10 h 15 minuts     
Per descarregar el track podeu clicar aquí

Itinerari detallat
Primer dia: Vic, estació d’autobusos (8.00) – Pont del Bruguer (8.30) – Puigseslloses (9.10) - Roda de Ter (9.55 / 10.55) – Pont de la Teuleria (11.50 / 12.15) – Les Palanques (12.40) – L’Esquirol (13.15 / 14.10) – Puigsespedres (14.30) – Cantonigròs (15.05)
Segon dia: Cantonigròs (9.50) – Coll de la Cabra o de Comajoan (10.35) – Pla de Bertajol (10.50 / 11.00) – La Serra (11.40) – L’Hostal del Grau (12.00) – Font de les Marrades (12.10 / 12.25) – Pixador dels Matxos (12.40) – Hostalets d’en Bas (13.20 / 13.30) – Pont de Can Benet (13.45) – Sant Esteve d’en Bas (14.00 / 16.00) – Les Preses (16.35 / 16.40) Pont de Sant Roc (17.35) – Estació d’autobusos d’Olot (17.55)

Powered by Wikiloc




[1] Francesc Busquets Costa, Miquel Àngel Fumanal Pagès, Joel Colomer Casamitjana i Júlia Gutierrez Ortiz. Ajuntament d’Olot, 2010.
[2] Joaquim Agustí Bassols. Generalitat de Catalunya. Departament de PTOP, 2010.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari. Gràcies.