Tortellà - Monteia - Cim de la Calma - Tortellà

Excursió del dia 19 d’abril de 2015

Participació a la XXXVIII Embardissada del Centre Excursionista d’Olot. Volta circular amb sortida de Tortellà, cap a Sales de Llierca, Can Bosch, riu Borró, Monteia, cim de la Calma, Sant Grau d’Entreperes i el camí dels Valencians per tornar a Tortellà.

23 km que conformen un itinerari molt complert que ens ha permès recórrer una zona d’alzinars, places carboneres, roques, baumes, torrents, escalers i parets de pedra, senyals inequívocs que estem trepitjant aquesta nostra terra aspra i de mala petja que anys enrere estigué plena de vida. Tot plegat i la bona organització han fet de la 38a Embardissada una gran excursió.

Aproximació: El punt de sortida se situa al poble de Tortellà.

Itinerari: Des de Tortellà, anem per la carretera, cap a Sales de Llierca. Passada l’església de Sant Martí, continuem per la pista (seguint la senyalització d’Itinerannia) i passem per can Tomet, a tocar l’espectacular roure. Uns minuts més enllà, just abans que la pista per on caminem travessi el riu Borró, agafem un camí que surt a mà esquerra i que ressegueix el Borró aigües amunt, passant entre el riu i uns prats. Al final dels prats ens incorporem a la pista que va a Coma de Roure, travessem el Borró i seguim la pista que fa una bona pujada. Trobem un trencant, que deixem a l’esquerra, és la pista de Can Bosch (l’anirem trobant més amunt). Després d’un revolt pronunciat (avituallament) i abans d’arribar a les ruïnes de Can Servosa del Racó, deixem la pista i agafem el camí que s’enfila cap a la nostra esquerra; és l’antic Camí Ral de Lliurona.

Roure de Can Tomet

Clarianes entre boires i núvols

Blocs de roques al començament del camí a Lliurona

Seguirem aquest camí i trobarem la pista de can Bosch diverses vegades. L’obertura d’aquesta pista va fer caure grans blocs de pedra al camí i això dificulta una mica la marxa. Després del primer tram, travessem la pista, més enllà, la Creu d’en Servosa, la tornem a trobar i la seguim un bon tros, uns 700 m, després dels quals el camí surt a mà esquerra i avall per endinsar-se en un alzinar humit i seguir pel Bac del Clot Fosc, travessar el torrent i passar per l’antic i prou ben conservat Escaler de Can Bosch, que hi faré referència amb paraules del meu pare, Ramon: per guardar un penya-segat, l'enginy dels homes de muntanya els portava a fer una paret seca amb pedres ben ajustades, que servia de mur de contenció al pedruscall i terra que acumulaven entre el cingle i la paret, de manera que formés un rost que salvés el desnivell que l'espadat ocasionava. Com que aquests materials haurien rossolat amb el trepig o les pluges, per sobre calia posar-hi pedres de força pes i planeres tot formant escalons fortament acoblats amb pedregam, terra, morter de calç i, més endavant, amb alguna paletada de ciment. Per aquests escalers hi circulaven homes i atzembles, que s'evitaven marrades prou llargues. Des d’aquí és impressionant la vista dels espadats que queden a banda i banda del Borró i a sota de Monteia.

Cingles sobre el Borró

L'Escaler de Can Bosch

Continuem seguint per sota unes penyes i passem per la Bauma del Birol. Unes ziga-zagues ens ajuden a pujar fins a Coll Sespera, on tornem a sortir a la pista que la seguim uns 200 m. Som a tocar la casa de Can Bosch i ens hi acabem d’acostar per la part inferior de les feixes poblades d’oliveres, fent cas d’un cartellet que indica Lliurona. Fent algunes ziga-zagues pel quintà, arribem a l’alçada de la casa, al Collet de Can Bosch on travessem la pista i trobem un encreuament de camins: a la dreta aniríem a Coll de Joncanat i a la Mare de Déu del Mont; nosaltres seguim recte pel camí que, passant pels Trulls, va cap a Lliurona. El seguim fins a la Font de la Clau, on deixem Itinerannia (que segueix cap a Lliurona) i comencem a baixar pels paratges de la Clau, primer suaument i després per un camí dret i pedregós que ens porta a travessar el Torrent dels Trulls i fins arribar la llera del Borró. 

El quintà de Can Bosch amb oliveres i la casa al capdamunt

Quan som al riu Borró, val la pena anar uns metres aigües avall per la llera del riu fins al peu de l’impressionant Cingle de la Clau, que també es coneix com l’Estadi, per la semblança de la seva part inferior amb una grada. 

Cingle de la Clau

L'Estadi

Desfem aquests metres fins a tornar al punt on érem i continuem el camí que ens ha de portar a Monteia. Seguim la ruta pujant decididament, per l’altra banda del Borró, ara sota la pluja, pel Bac de Canes, fins al Coll del  Bac de Canes o Collet de Santa Maria on la pujada se suavitza fins que arribem a l’Era d’en Marcé i sortim a la pista de l’Orri que seguim uns 600 m avall (cap a la nostra esquerra) fins a la casa de Monteia on l’organització del CEO ens ha preparat un bon esmorzar que prenem sota el paraigua.

Esmorzar a Monteia. La pluja el desllueix una mica

A Monteia, continuem uns metres pista avall i anem a trobar el camí que puja en direcció a ponent (ara a la nostra dreta) cap a Sant Miquel de Monteia on trobem el camí, que surt al N-O de l’església, i comencem a enfilar-nos cap al Pla de la Calma; un altre repetjó i arribem al cim de la Calma, situat a 1.053 m. En un dia serè aquest cim té una vista imponent. No ha estat el cas d’avui que les boires i els núvols ens n’han privat. De totes maneres, encara hem pogut veure el Bassegoda, el Puig Escaleró i la serra de Corsavell i, a l’altra banda, Sant Grau, La Quintana, Can Pentinet, Sadernes, Santa Bàrbara, els cingles de la Manllada, el Ferran... Els trons amenacen de més pluja i no ens podem torbar. Continuem i ara baixem pel dret camí de la cara N, avui fangós i relliscós, cap a Coll de Jou, des d’on seguim en direcció a Coll Sabassa, però, abans d’arribar-hi, emprenem la baixada per l’alzinar situat sota els cingles de Sant Grau fins que arribem a Sant Grau d’Entreperes, església romànica del S. XII.

Sant Miquel de Monteia

Des de la Calma, vista cap a Entreperes i Sadernes

Sant Grau d'Entreperes

Baixem cap a les ruïnes de Can Diumenjó, un altre punt on en un dia clar gaudiríem d’una fantàstica vista. Aquí retrobem la senyalització d’Itinerannia que seguirem fins a Tortellà. Primer, cap a l’esquerra, anem uns 800 m per la pista que va a la Quintana fins que, després d’unes ziga-zagues, a l’esquerra trobem el Camí dels Valencians.

El camí dels Valencians

El camí dels Valencians es va obrir a començament del segle XX per fer possible l’explotació forestal de la finca de Polí. El nom li ve del fet que els propietaris van encarregar l’obra a una empresa de València. És un camí ample i de bon transitar, construït sense grans desnivells i que, al llarg dels seus 4,2 km, facilita el descens suau fins a la Pedrera dels Comuns. Primer trobem la Font Espanyola (eixuta); més enllà les Tres Creus, gravades en una roca; poc després comencem a tenir una mica de vista del Comanegra, els Cingles de Ferran, la Manllada, Santa Bàrbara... Trobem unes termes amb la inscripció “Monte Publico" i després la Creu de la Ripolla, que coincideix amb l’entrada al terme de Tortellà. Uns metres més enllà, a mà dreta en surt el camí que ens portaria cap al Pont del Llierca i que vam seguir en una altra ocasió. Nosaltres seguim per l’ample camí dels Valencians, veient, primer el poble de Montagut, amb el Cos al damunt i a mida que baixem descobrirem Tortellà, el nostre destí. Abans d’arribar-hi, però, passem per la Pedrera dels Comuns. Ens queden uns 2 km de pla que fem per entre prats i camps, a trocar de les primeres cases i acabem d’arribar a Tortellà, el punt d’arribada d’aquesta XXXVIII Embardissada.   

Les Tres Creus

Senyalització: A més de la senyalització que hi havia pel fet de tractar-se de l’Embardissada (senyals efímers de paper), aquest recorregut coincideix en la seva major part amb la senyalització d’Itinerannia. De Tortellà a Can Bosch, es passa pels pals G-50 (Tortellà), G-111 (Can Tomet) i G-112 (Can Bosch). Entre Can Bosch i Sant Grau d’Entreperes no coincideix amb la senyalització d’Itinerannia. A Sant Grau, concretament a les ruïnes de Can Diumenjó, tornem a trobar Itinerannia, paI G-139, i el seguim fins a Tortellà, pal G-164.

Temps de marxa efectiva

Tortellà – Can Bosch: ..................................................................................  1h 55 minuts

Can Bosch . Monteia: ................................................................................... 1h 15 minuts

Monteia – Sant Grau d’Entreperes: .............................................................. 1h 10 minuts

Sant Grau d’Entreperes - Tortellà: ................................................................ 1h 40 minuts

Total temps de marxa efectiva: ...............................................................  6 hores

Itinerari detallat: Tortellà (7.05) – Sales de Llierca (7.22) – Roure de Can Tomet (7.30) – Camí i deixar la pista abans que travessi el Borró (7.35) – Pista de Coma de Roure (7.45) – Cruïlla de Can Bosch (7.55 / 8.00) – Camí a l’esquerra “Camí Ral” (8.02) – Creu d’en Servosa i pista (8.15) – Camí al Clot Fosc i deixar pista (8.27) – Escaler de Can Bosch (8.35) – Coll Sespera (8.50) – La Fontica (9.05) – Collet de Can Bosch (9.08) – Font de la Clau i deixar Itinerannia (9.15) – Llera del riu Borró (9.25) – Collet del Bac de Canes (9.55) – Era d’en Marcé i pista (10.15) – Monteia (10.20 / 10.45) – Sant Miquel de Monteia (10.55) – Pla de la Calma (11.30) – Cim de la Calma (11.30 / 11.40) – Sant Grau d’Entreperes (12.05 / 12.20) – Can Diumenjó (12.23) – Camí dels Valencians (12.26) – Font Espanyola (12.40) – Les Tres Creus (12.50) – Creu de la Ripolla (13.00) – Pedrera dels Comuns (13.30) – Tortellà (14.00).