Avui, diada de la Mare de Déu d’Agost, un any
més hem anat a Santa Maria d’Escales per celebrar el tradicional Aplec
d’Escales.
L’Aplec. Diuen que la gent gran d’Oix anaven a Escales, el dia de
l’Aplec i s’encomanaven a la Mare
de Déu d’Escales per demanar-li, entre altres coses, pluja i salut. Es veu que
n’hi havia que fins i tot hi anaven descalços. Amb els anys, però, l’aplec
s’havia deixat de celebrar.
Ara fa vint-i-un anys, els que
aleshores eren el jovent d’Oix, van recuperar la tradició d’anar a Escales el
dia de la Mare
de Déu i, des d’aleshores, cada any s’hi celebra l’aplec.
L’anada consisteix en una excursió
que surt des d’Oix mateix, seguint la carretera que va a Hortmoier fins al Pont
d’Escales; allà, s’agafa el camí, que transcorre per la riba dreta de la riera,
passa per la Tuta
d’Escales i, poc després, travessa la riera i s’enfila fins arribar a l’ermita.
Arribats a l’acollidor llogarret
d’Escales, la primera feina és anar a la font a esmorzar. Algun any, per iniciativa
del malaguanyat Enric Serrano que havia portat un aparell de música, a la
placeta de la font, hi havíem ballat una sardana.
Després de l’esmorzar, es va cap a
l’església on es canten els Goigs a la
Mare de Déu d’Escales. Els primers anys es cantaven els
antics goigs i des de l’any 2003, gràcies a en Gil Anglada, es canten els nous
Goigs. Bé, això de cantar és un dir; més d’un any ens hi hem fet un fart de
riure per entonar-los. Qui fa el que pot, no està obligat a més!
Seguidament, a fora l’església, es
fa la fotografia de rigor i any rere any podem comprovar com la mainada es fan
grans, com se’ns aclareix el color del cabell, com ens va creixent la panxa...
Fins aquí res de nou, tot ben natural. Ara bé, per desgràcia, trobem a faltar
els que havien estat part molt activa de l’Aplec i ens han deixat
prematurament: la Marissa
(2013) i l’Enric (2014).
A la tornada, anem cap al Pas dels
Lliberals i, en un tres i no res, arribem a la palanca del Samsó on ens espera
una merescuda banyada per agafar gana per dinar. Ens acabem d’arribar als plans
d’Hortmoier on dinem a l’ombra -o a l’aixopluc- del cobert dels caçadors.
Després de la sobretaula, només ens
quedarà tornar fins a Oix, caminada ben útil per treure’ns la mandra i pair el
dinar.
La colla. De
fet, no es tracta pas d'un aplec multitudinari, ans al contrari; els feligresos som un
petit grup d'entre una vintena i una trentena de persones, i està format per
alguns oixencs de naixement, d'adopció i estiuejants més o menys afincats al
poble. Això sí: tothom hi és benvingut!
Anar amb la gent d’Oix ofereix tot un seguit
de garanties:
La logística està assegurada: Uns
vehicles 4x4 pujaran el fato a Hortmomier. Que vols caminar? Carregues el dinar
al cotxe i fas tota la passejada. Que et vols estalviar el tros de pista? Et
portaran fins al pont trencat. Que vols anar i tornar d’Escales pel riberal? Un
cop al Pont Trencat et portaran fins a Hortmoier. Que només vols anar a dinar a
Hortmoier sense anar a Escales? També podrà ser. Totes les combinacions són
possibles!
Menjar i beure. Tot i que cadascú es porta
el dinar, s’organitza un àpat considerable on qui més qui menys treu alguna
cosa per compartir: l’amanida, les olivetes, la truita, la carn... el vi blanc,
el cava... les galetes, la fruita, la grana... Vaja, que acaba essent un dinar
de festa major!
Gresca i xerinola. I, com que una cosa porta
l’altra, al voltant d’una taula ben parada, amb bones menges, bon beure i bona gent, les
converses són fluides i s’enraona de tot i més. Algun any s’hi ha fet una
partida de botifarra.
Els goigs. Com he esmentat més amunt, des de l’any 2003, s’hi canta la
nova versió dels Goigs feta per en Gil Anglada. També he parlat de la bona voluntat per
cantar-los. He de dir que, enguany, gràcies a la col·laboració d’en David, la
cantada ha estat prou lluïda i hem estat capaços d’interpretar una versió
diferent, però amb certa dignitat.
L’hivern del 2013/14, a l’església
d’Escales, hi va aparèixer una “edició especial” dels Goigs d’Escales; era la
versió del 2003 amb un afegitó que deia: A
la Marissa Llongarriula
Marissa. Li agraeixo sincerament, sobretot perquè -com diu
l’afegitó- ella estimava aquests paratges. Al capdavall d'aquest escrit hi trobareu aquests goigs.
El camí. Hi ha diversos camins per arribar a Escales. El del riberal,
que passa per la tuta, és un camí agradable, frescal i de bon fer en aquesta
època de l’any. En una altra entrada d’aquest blog, faig una descripció del
nostre recorregut.[1]
El camí del Pas dels Lliberals, en
una diada calorosa pot ser una mica més feixuc, sobretot perquè s’hi passa molt
cap al migdia.
Un cop a la palanca del Samsó, ja
tornem a estar a la fresca i un bon bany hi acaba d’ajudar. Enguany, la riera
baixava abundosa i l’aigua era ben fresca.
La calor. El dia 15 d’agost, caminant pel clot d’Escales, al cor de
l’Alta Garrotxa, hi ha molts anys que s’hi passa força calor. Això, però, no
espanta la gent d’Oix, avesats a trescar per aquests endorrials que sovint es
mostren com a terra aspra i de mala petja; per això, la calor no ha tret mai lluïment
a aquest Aplec. He de dir que enguany, la diada ha
estat fresca i agradable per caminar.
La riera. En aquest racó de l’Alta Garrotxa hi coincideixen la Riera d’Oix i la de Beget.
La primera, que travessem poc després del Pont Trencat, era eixuta. La segona,
baixava abundosa; per això, quan després de la tuta, el camí travessa la riera,
ens hem hagut de descalçar i travessar-la amb l’aigua fins a mitja cama. Són
pocs els anys en què ens hem de descalçar, però enguany, la riera feia molt de
goig.
El temps de marxa efectiva
Oix – Pont Trencat: ................................................................................................. 40
minuts
Pont Trencat – Santa Maria
d’Escales: ..................................................................... 30
minuts
Escales – Palanca del Samsó: ................................................................................ 40 minuts
Hortmoier (cobert dels
caçadors) – Oix: .............................................................. 1
h 10 minuts
Total temps de marxa efectiva: ............................................................................. 3 hores
Fotografies d'alguns aplecs:
 |
| Al Pont Trencat, descansant abans d'agafar el camí (2013) |
 |
| Travessant la riera descalços (2014) |
 |
| Esmorzant a la font (2013) |
 |
| Interior de l'església (2013) |
 |
| Foto de grup (2014) |
 |
| Aplec 2011 (Foto d'Enric Serrano) |
 |
| Al Pas dels Lliberals (2014) |
 |
| Fixeu-vos-hi, com han crescut! (2000) |
 |
| Banyada a la riera de Beget (2013) |
 |
| Dinar al cobert dels caçadors (2013) |
Cantada dels goigs d'enguany (2014):
Goigs a lloança de Santa Maria d'Escales:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari. Gràcies.