El juny de l'any dos mil tretze, quan acabava de fer els quaranta-nou anys, tot baixant del Costa Pubilla en direcció a Montgrony, en Joan Prat, la meva parella de fa molts anys, pare de les meves dues filles, de vint-i-tres i dinou anys, i amb qui comparteixo penes, alegries, dubtes i cabòries, em va suggerir una idea: proposar-me fer cinquanta excursions en els tres-cents seixanta-cinc dies que em faltaven per complir els cinquanta anys.
He de dir que, d'entrada, la proposta em va semblar una mica agosarada, això no obstant hi vaig rumiar i finalment vaig acceptar-la i la vaig convertir en un repte. M'ho vaig prendre com un objectiu o "autodesafiament" personal que trobava un xic difícil de complir, però que em podia servir d'estímul.
I vet aquí que setmana rere setmana d'estiu, tardor, hivern i primavera, m'he preparat la motxilla, m'he calçat les botes de muntanya, he agafat llapis i llibreta i he sortit a trescar per aquest món de déu-nostre-senyor que deia el meu pare Ramon.
En aquest any, he caminat per l'Alta Garrotxa, les Valls d'Olot, el Ripollès, la Cerdanya, l'Alt i el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, el Bages, Osona, el Maresme, el Conflent, el Pirineu Aragonès... He recorregut cims i planes, crestes, valls i carenes, camins de ronda, pistes... He passat per cases, esglésies, cabanes, castells... He trepitjat neu, fang, terra, pedres, lloses, herba, flors... He tingut sol, vent, pluja, neu, torb... He travessat recs, rieres, basses i rius. M'he mullat en aigua dolça o salada. I tot això ho he fet de bracet, de la persona que m'acompanya des fa més de trenta anys!
Per això avui més que un itinerari, m'agrada publicar aquest text a tall d'agraïment per tantes hores de companyia, de xerrades, de discussions, d'intercanvis d'opinions..., per fer-me costat i ajudar-me a pair el que ha anat passant al meu voltant, a superar les adversitats que se m'han presentat i a vèncer les pors o inseguretats. He d'afegir-hi que, a part de tot el que he dit, dec a en Joan la majoria d'imatges que surten en aquest blog.
Agraeixo també l'agradable companyia que m'han fet altres amics i familiars excursionistes que m'han acompanyat en la consecució del meu repte.
No sóc gaire supersticiosa, però per si de cas, com que diuen que celebrar l'aniversari abans d'hora porta malastrugança, ho deixarem per més endavant. No fos cas que cridéssim el mal temps.
Genial repte!
ResponEliminaGenial escrit!
Genials fotos!
:)
Felicitats (pel repte)!