Cims del Montcau (1.056 m) i la Mola (1.103 m)

Sortida del 22 de novembre de 2013

Aquesta excursió transcorre pel Massís de Sant Llorenç del Munt que, amb la Serra de l’Obac, conformen el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, situat a la Serralada Prelitoral, entre les comarques del Vallès Occidental i del Bages i gestionat per la Diputació de Barcelona.

Presenta un relleu format per replans sobreposats, coberts de vegetació i separats per petites cingleres algunes de les quals estan solcades per canals. És un paisatge aspre, on es poden veure cingleres i originals monòlits que tenen semblança amb alguns de Montserrat. Els cims més alts són la Mola (1.103 m) i el Montcau (1.056 m), ambdós inclosos al recorregut que hem fet. 

Els massissos de la Mola i de la Serra es troben separats pel Coll d’Estenalles on hi ha un punt d’informació del Parc Natural, situat a l’antiga caseta dels peons caminers. Aquest serà el punt de partida de la nostra sortida.

Aproximació en cotxe: El Coll d’Estenalles (870 m) es troba situat al quilòmetre 14,8 de la carretera que va de Terrassa a Navarcles (BV-1221). Nosaltres hi accedim des de l’Eix Transversal on, a tocar de Manresa, prenem la sortida que indica Navarcles. A partir d’aquesta població, la carretera -amb molts de revolts- s’enfila cap a Talamanca, passa prop de Mura i continua ziga-zaguejant fins al Coll d’Estenalles, on a més del punt d’informació hi ha una zona habilitada per aparcar. 

Itinerari: L’itinerari principal, que va de Coll d’Estenalles a La Mola, comença en una pista asfaltada que surt del costat del punt d’informació. Es tracta d’un camí ben senyalitzat per uns indicadors verds amb una quadradet de color taronja que assenyalen els punts principals de la ruta (IP-4), les possibles variants (Montcau, Els Òbits, Font Flàvia...), així com l’enllaç amb altres camins (GR 5 a Coll d’Eres). Coincideix amb uns trams dels senders locals SL-C50 i SL-C54.

La major part d’aquest camí transcorre pel caire de la serralada, coberta per un dens bosc, majoritàriament d’alzines. En els trams descoberts de vegetació, podem gaudir d’unes vistes panoràmiques excepcionals. Nosaltres seguim aquest camí en la major part del nostre recorregut, tot i que fem una variant a l’anada i una a la tornada.

Comencem amb una dreta i continuada pujada per la pista asfaltada. Després del primer repetjó, on s’acaba l’asfalt més recent, a la nostra esquerra en surt el camí cap al Montcau. Deixem el camí principal i prenem la variant cap al Montcau. El camí s’enfila per un llom de roca conglomerada fins un coll rocallós a pocs metres del cim. Deixem el camí per on continuarem després i acabem de pujar pel dret, sense marques ni camí fins al cim del Montcau on gaudim, per primera vegada, d’una espectacular vista: a primer terme, La Mola, La Serra de l’Obac i Montserrat; més enllà, El Montseny, el Collsacabra i la Garrotxa; encara més enllà des del Pirineu Oriental i el Canigó fins a la Maladeta. Una taula d’orientació ajuda a interpretar la panoràmica que ofereix el cim.   

Baixem aquests pocs metres pel dret i reprenem el camí on l’havíem deixat. En uns deu minuts arribem a Coll d’Eres (monòlit a Joan Maragall) on retrobem el camí principal, amb els indicadors corresponents. Ara el camí és ample, de terra i ressegueix la Carena del Pagès, coberta d’alzinar. Arribem a un punt on s’obren clarianes al bosc: la Carena de Sescorts. Aquí tenim vista sobre blocs i roques que fan pensar en Montserrat. Al davant nostre veiem la Mola i, a la dreta, la serra de l’Obac. Cal baixar per una mena de grau i seguir un camí ara més rocallós fins arribar al peu del monòlit conegut com a Morral del Drac. Continua el camí estret i fresat. Arribem a una pujada i, quan ens trobem al davant un pendent de roca, hem de deixar el camí més marcat i enfilar-nos cap a la nostra esquerra seguint unes fites molt seguides situades al pendent rocós[1] que ens porten a trobar un petit grau per superar una lleixa del relleu. El camí, ara pedregós, ens porta a un serrat herbós i pendent que mena al cim de La Mola, Sant Llorenç del Munt o la Mola de Sant Llorenç.

El Monestir de Sant Llorenç del Munt, edifici romànic, que deu el seu origen als monjos benedictins del segle XI, es troba situat al cim de la Mola. Adossat al Monestir hi ha un punt d’informació del Parc Natural i un restaurant. Té una situació estratègica que ofereix una vista panoràmica de 360º: Les Valls del Besós i el Llobregat, separades per Collserola i amb el mar de fons, Montserrat, el Montsec i el Montsant, el Pirineu Aragonès (la Maladeta), els cims més alts del Pirineu lleidetà, Serralades del Pedraforca, el Cadí, el Moixeró, Pirineu Oriental, el Canigó, planes i cims d’Osona, la Garrotxa i el Cabrerès, el Montseny... 

Fem la tornada pel camí principal fins a trobar l’indicador dels Òbits, on comença una variant passant per sota el Cingle dels Òbits i l’Avenc del Daví.

El cingle dels Òbits, encarat a llevant, i molt baumat, havia estat humanitzat: s’hi han trobat sepultures de l’edat antiga i s’hi havia construït algun habitatge adossat a la roca. S’hi conserva la paret d’una antiga vivenda de dos pisos (planta inferior com a corral i planta superior com habitatge).

L’Avenc del Daví té una fondària de 65 metres. S’hi porta a terme un programa de protecció de fauna cavernícola i no és permès d’entrar-hi de l’1 de novembre al 31 de maig, època en què es calcula que hi viuen uns 9.000 exemplars de ratpenat.

A partir d’aquest punt, el camí fa alguns puges i baixes per superar el relleu, gairebé sempre enmig d’un dens alzinar on trobem restes d’antigues places carboneres i algun tram d’antigues parets per conservar els camins. Segueix fins a trobar el camí principal, a pocs metres del Roure del Palau. Continuem cap al Coll d’Eres  i el Coll d’Estenalles.

Ha fet un dia molt fred, amb aire de tramuntana que ens ha permès tenir una vista immillorable. Al matí, a la carena del Montcau, la vegetació estava coberta de gebre, cosa que donava encara més encant al paisatge.

Temps de marxa efectiva

Coll d’Estenalles – Cim del Montcau:.......................................................................  35 minuts

Cim del Montcau – El Òbits: ...................................................................................  50 minuts

Els Òbits – La Mola: ..............................................................................................  55 minuts

La Mola – Coll d’Eres: ........................................................................................ 1h 30 minuts

Coll d’Eres – Coll d’Estenalles: ...............................................................................  25 minuts

Total temps de marxa efectiva: .............................................................  4 hores 15 minuts

---

[1] En aquest punt cal evitar anar cap al Mal Pas de Can Pobla, ja que hi ha un pas poc recomanat per la seva dificultat.

Roser de pastor gebrat. Al fons, Montserrat

Rostos gebrats, camí del Montcau. Al fons la plana del Vallès

Gebre matinal a la pujada al Montcau

Serra de l'Obac i Montserrat des del Montcau

Cingle i vivenda dels Òbits

Antiga vivenda dels Òbits

La Mola des dels Òbits

El Morral del Drac

Forat al Morral del Drac

  

Aspecte del Massís de Sant Llorenç. sobresurt el Montcau

Montestir de Sant Llorenç del Munt

Sant Llorenç del Munt: absis

 

Portalada

Façana de Sant Llorenç del Munt

El Montcau

Itinerari i temps real i efectiu detallat:

Anada (2h 20 min): Coll d’Estenalles (09:25) – Camí al Montcau (09:30) – Cim del Montcau (10:00 / 10:10) – Coll d’Eres (10:20) – Roure del Palau (10:37) – Cruïlla camí als Òbits (10:55) – Els Òbits (11:00 / 11:40) – Morral del Drac (12:00) – La Mola (12:35)  

Tornada (1h 55 min): La Mola (13:15) – Punt del camí on es deixa el que va a Can Pobla (13:25) – Cruïlla camí als Òbits (13:45) – Avenc del Daví (14:00) – Retorn al camí principal (14:20) – Roure de Palau (14:33) – Coll d’Eres (14:45) – Coll d’Estenalles (15:10)