Pel Parc Nou i els seus voltants

Si en altres ocasions he publicat algunes passejades per aquest sector d'Olot com ara Una volta al Triai o Passejant per la Moixina, avui em plau compartir un passeig pel Parc Nou i els seus voltants.

Incloure aquest parc en els nostres passejos, ja sigui a l’anada, a la tornada o enmig, sempre és interessant. La seva bellesa i la tranquil·litat que s’hi respiren en fan un indret molt agradable en el qual podem observar el pas de les estacions de l’any.

Caminar pel Parc Nou i endinsar-se en els camins que travessen els seus boscos, a més de proporcionar-nos calma i permetre’ns passar una estona amb un mateix, ens permet gaudir d’una vegetació, fauna i flora especials. El sotabosc del roure pènol (Quercus robur) és un hàbitat de gran interès, amb espècies herbàcies rares i amenaçades, entre les quals trobem l’Isopir (Isopyrum thalictroides), el Buixol groc (Anemone ranunculoides), diferents narcisos Narcissus moschatus i Narcissus poeticus, el Lliri de neu (Galanthus nivalis) o fins i tot alguna orquídia.

Torre Castanys. Novembre 2020

Història del Parc Nou

El Parc Nou d’Olot era una finca particular. La Torre Castanys, dissenyada per l’arquitecte Josep Fontserè, data del 1854, quan la família Castanys n’era propietària. L’any 1932, Sabina Sureda disposà en deixa testamentària que la finca quedés en propietat de l’Hospital de Sant Jaume d’Olot. L’any 1943 es va obrir el Parc Nou d’Olot com a parc públic i es va inaugurar, al primer pis de la Torre Castanys, el Museu d’art Modern.

Després de diverses reformes i canvis, entre els anys quaranta i primers dels vuitanta, l’any 1985 es va inaugurar el Casal dels Volcans com a Secció de Ciències Naturals del Museu Comarcal de la Garrotxa, alhora que l’edifici es compartia amb una part de les oficines del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

L’any 1986 les zones del parc que presenten més interès botànic són tractades com a Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina, per tal de preservar-ne la diversitat d’espècies vegetals existents, fer possible la seva continuïtat i la recuperació de les zones sotmeses a un trepig constant.

L’any 1991 es va inaugurar l’exposició permanent de la Secció de Ciències Naturals del Museu Comarcal de la Garrotxa, el Museu dels Volcans, sota la direcció de Marissa Llongarriu.

L’any 2005 es va posar en marxa el Jardí de Plantes Remeieres de la Garrotxa, creat per la conservadora del Museu, Marissa Llongarriu, amb la finalitat de mostrar les espècies recollides en el treball Plantes remeieres de la Garrotxa. Recull de medicina popular, de Marissa Llongarriu i Ester Sala

El Museu dels Volcans es va tancar, l’any 2022, per decisió de l'Ajuntament d'Olot quan es va obrir l’Espai Cràter, del qual no puc dir-ne res en veu pròpia, ja que de moment em mantinc en l'objecció de visitar-lo.

Torre Castanys. Gener 2021.

Lliri de neu (Galanthus nivalis).

Branca d'un roure pènol que va caure l'any 2020.

Recordança a la Marissa, la meva germana,
conservadora del Museu i impulsora del
Jardí de Plantes Remeieres de la Garrotxa:
"A Marissa Llongarriu que va estimar aquest parc".

L’interès del Parc Nou i el seu entorn

El Parc Nou conserva reductes de la roureda de roure pènol (Quercus robur), roureda extremadament rara a la Catalunya sud-pirenaica i que constitueix la vegetació potencial del pla d’Olot. Aquest bosc és una petita mostra, molt representativa d’aquest bosc centreeuropeu, i hi ha roures majestuosos, de més de 25 metres d’alçària i alguns de més de 250 anys.

Fora de recinte del Parc Nou, hi ha la Roureda de Mas Tarut. Si antigament la cubeta olotina estava coberta per boscos de roure pènol (Quercus robur), la colonització, la humanització i la industrialització han anat fent retrocedir aquesta espècie fins arribar a la situació actual en què en queden dos reductes: un al Parc Nou i l’altre a la Moixina. La Roureda de Mas Tarut, ha de servir de pont entre aquests dos rodals. En aquest enllaç trobareu més informació sobre el projecte de recuperació de la Roureda de Mas Tarut.

Un altre espai que hi ha a tocar del Parc Nou són els horts municipals, que consisteixen en parcel·les de terra que hom pot demanar gratuïtament a l’Ajuntament d’Olot per poder menar un hort. Per tal d’ordenar una mica l’indret i que els hortolans poguessin guardar-hi les eines, s’hi van construir unes casetes de fusta integrades al paisatge. En aquell moment es vetllava molt per evitar l’ús de plàstics i elements de rebuig que embruten molt la vista. Val a dir que actualment està un xic descuidat i, en alguns horts, hi torna a haver estructures i estris de plàstic.

Fer una relació, tal com havia en les altres publicacions esmentades, sobre les cases que trobem passejant als voltants d’aquest parc és una tasca una mica difícil, ja que la proximitat amb els carrers d’Olot, ha fet que algunes hagin desaparegut i que d’altres estiguin molt transformades. A més, algunes no consten cartografiades en mapes oficials. Això no obstant, comencem la passejada que podeu fer en l’ordre i el sentit de la marxa que vulgueu.

Som-hi?

Adriana Llongarriu, novembre de 2025