Cap del Verd (2.283 m), sostre de la Serra del Verd

13 de novembre de 2021

Feia temps que La Serra del Verd ens cridava l'atenció. Ens constava que era una serra de caràcter prepirinenc i que a l'hivern sovint queda coberta de neu, fet que la fa atractiva als practicants de l’esport de raquetes. Ens l'havíem mirat des de La Coma i La Pedra i ens va semblar que els camins pujaven per unes canals molt pedregoses, que actualment em convé evitar. Finalment, ens vam engrescar a anar-hi per Gósol, per un camí més platxeriós, ja que des del Coll de la Mola presenta poc desnivell.

El Cap del Verd, es troba a la partió de tres comarques: Berguedà, Solsonès i Alt Urgell.

Aproximació: Sortim des del Coll de la Mola, situat a la mateixa Serra del Verd, als 1.820 metres d’altitud. Hi arribem des de Gósol pel camí de Gósol a Tuixén, una pista de muntanya sense asfaltar, en bon estat (almenys des de Gósol), que coincideix amb el GR-150. Aquesta pista, surt d'un carrer de Gósol, però la podem agafar des de la rotonda que hi ha abans d'entrar al poble, voltant el castell pel vessant S-SO.

Itinerari: Es tracta d’un itinerari molt senzill i sense complicacions. El primer tram es fa seguint una pista: oberta al trànsit rodat 1,1 km fins al Portell de l'Ós, on hi ha una barrera i una petita zona per aparcar. Passada la barrera (només hi poden passar vehicles amb finalitats ramaderes), seguim per la pista 1,2 km més. En un gir de la pista cap a la dreta, nosaltres anem cap a l'esquerra seguint el torrent fins al Coll de la Font del Verd.

Si fins ara la vista es limitava als contraforts del Port del Comte i cap a Tuixén (O), en arribar al coll se'ns obre un gran ventall de muntanyes i valls, des del N al SE: Cadí, Pedraforca, Gallina Pelada i Serra d'Ensija, i els Rasos de Peguera. Al darrere, serralades del Berguedà i fins al Taga i Sant Amanç (Ripollès), amb la seva silueta tan característica.

Des del coll ens arribem al Planell de la Font (en direcció N), des d'on tenim més vista de la Serra del Cadí. Tornem al Coll de la Font i anem cap al Sud 1,4 km, tot guanyant alçada per un camí ample que va pujant per uns prats herbosos amb algun pi. Arribem a una mena de planell, als 2.170 m d'altitud. A partir d'aquí, fem un gir a la dreta i, seguint les marques grogues sobre les pedres i algunes estaques, anem pujant pel Prat Nabiral els aproximadament 900 m de recorregut i poc més de 110 m de desnivell. Arribem a la carena, des d'on veiem un terme, partió de tres municipis: Gósol, La Coma i La Pedra, i Josa i Tuixén, i la caseta de fusta característica d'aquest cim, acompanyades de dos plafons de vista panoràmica, un dels quals totalment malmès.

Ara sí que hem guanyat molta vista cap a ponent: Port del Comte, Montsec, Pirineu Central fins al Massís de la Maladeta; i cap al Sud, la Vall del Cardener: La Coma i la Pedra, Sant Llorenç de Morunys, Mola de Lord (enllaç), La Llosa del Cavall, Serra de Busa (enllaç), Serra dels Bastets... Hi ha una mica de calitja, però això no ens priva de veure Montserrat que sobresurt de la Catalunya Central.

Després de contemplar tota aquesta vista, fem la tornada per allà mateix on hem pujat: Coll de la Font del verd, Portell de l’Ós i Coll de la Mola.

Hem caminat 10,36 km i hem fet 502 metres de desnivell.

Hi hem estat 1h 50 min a l'anada i 1h 20 min a la tornada. Total: 3h 10 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí