Avui fa quaranta-cinc anys de la meva ascensió al cim del Pirineu, l'Aneto (3.404 m). Aquell seria el meu primer tresmil. No és pas que en fes gaires més, però en aquell moment no ho sabia.
Amb 16 anys acabats de fer i tota una vida per davant, encara tenia moltes il·lusions per complir i, si no ho recordo malament, no tenia ni idea de cap on em portarien els designis de la vida.
Els meus pares, muntanyenc de muntanya baixa ell, i patidors de mena tots dos, m'hi van deixar anar perquè l'expedició estava formada per gent de seny: en Torras, en Torracabota, en Josep Bosch i l'Anna Vilaró, i dos jovenets, en Joan i jo mateixa.
El Centre Excursionista de Catalunya, enguany ha convocat el 3r concurs de microrelats "Petites històries de grans muntanyes", de temàtica de muntanya i de 30 paraules com a màxim. Aquesta convocatòria em va semblar una bona idea, més pel repte d'assajar a escriure breument, que no pas pel concurs en si. La font d'inspiració va ser aquella anada a l'Aneto i algunes de les escenes que més en recordo.
Acabat el concurs, em plau publicar aquesta entrada amb els dos textos que vaig preparar, acompanyats d'unes imatge que els il·lustren, perquè ja sabem que unes imatges valen més que trenta paraules!
Els meus microrelats de muntanya
Quan recorda el moment de creuar el Pas de Mahoma, encara s’estremeix. Segurament ara, quaranta-cinc anys després, actuaria com els grans de la colla: es quedaria abans d’aquell mal pas.
 |
| Els joves de la colla passant el pas cap al cim. |
 |
| I aquí, passant el pas, de tornada. |
Aquella besada, al cim més alt del Pirineu, sobre un llit de glaç, vora la creu i aquella figura gebrada, sentenciava un compromís d’estima i amistat que encara ara perdura.
 |
| Al cim del Pirineu, al costat de la creu. |
 |
| La imatge del Pilar, gebrada, aquell 22 de juny de 1980 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari. Gràcies.