Els que em coneixen bé saben que sóc una incansable i gran admiradora de la tardor. És per això que, quan arriba aquesta estació, intento visitar diferents indrets per tal de passejar-hi i copsar la bellesa que amaguen els paisatges en aquesta època de l'any.
 |
| La Vall d'Ordesa. A la dreta, el Tozal del Mallo |
Fa poc vaig llegir el motiu pel qual els boscos a la tardor es tenyeixen de tons ocres, marronosos o fins i tot vermells. El responsable és un proces fisiològic que intentaré explicar. Per preparar-se per l'època de fred i poca llum, el primer que passa en els arbres és que es transporten aquells nutrients essencials i més difícils de fabricar, com ara el nitrogen, des de les fulles fins als troncs. Com que a la tador hi ha menys hores de llum, les parts verdes deixen de fer la fotosíntesi, el procés en què es generen sucres per tal que l'arbre "s'alimenti". Si per fer la fotosíntesi es fa servir la clorofil·la i la planta deixa de fer aquest procés, no li cal sintetitzar-ne i, a més, les mol·lècules d'aquesta substància que ja estaven elaborades, van degenerant. La pèrdua de clorofil·la, responsable del color verd, deixa a la vista altres colors també presents a les fulles, que fins aquest moment el verd amagava: groc, taronja, vermell, ocre.... Així doncs, a mida que el verd es retira, cada vegada són més visibles els pigments responsables dels tons de tardor dels quals són responsables les mol·lècules dels carotens i els antocians.
 |
| Tapís tardoril |
Processos fisiològics a banda, parlant de la tardor, hem de recordar que a la Garrotxa tenim la coneguda i freqüentada Fageda d'en Jordà. No voldria restar importància a la bellesa d'aquest bosc tan particular, situat a poca altitud i damunt d'una colada de lava, però també m'agrada anar a veure altres boscos.
Enguany hem fet una anada al Pirineu aragonès, en concret al sector de Bujaruelo i Ordesa, ambdós inclosos en el Parc Nacional d'Ordesa i el Montperdut. A Bujaruelo hi havia estat fa uns vint-i-cinc anys, a l'estiu, i per Ordesa hi havia passat de baixada del Montperdut, a finals de juny de 1981 (en podeu llegir la crònica en aquest enllaç). Però mai fins enguany no havia tingut la sort de veure'ls i passejar-m'hi en plena tardor.
Divendres 25 d'octubre de 2024 sortíem d'Olot al migdia en direcció a Broto, el poble escollit per fer-hi estada. Actualment aquest trajecte es fa en unes quatre horetes. La previsió meteorològica no era gaire bona i, a partir d'Aïnsa, és a dir la darrera hora de trajecte, ens va acompanyar un pluja abundant i insistent. Un cop a Broto va continuar plovent tota la nit i tot el dissabte al matí. Així que les possibilitats d'anar a Ordesa es reduien cada vegada més.
 |
| El riu Ara al seu pas per Broto |
Broto i Bujaruelo, 26 d'octubre de 2024
El mal temps va fer que destinéssim una part del dissabte a passejar per Broto i descobríssim indrets com ara el pont trencat, volat pels republicans, i l'espectacular Cascada del Sorrosal que, després de tanta pluja, baixava més plena que a l'època del desgel. El torrent, que porta el mateix nom que la cascada, portava tanta aigua que no vam poder arribar a la base del saltant. L'aproximació ens va fer adonar de la brutalitat de l'aigua que baixava.
 |
| El Sorrosal, a Broto |
Més tard ens vam dirigir cap a Torla i, al Puente de los Navarros, ens vam endinsar a la Vall de Bujaruelo. Cada esquerda a la roca era un saltant d'aigua i el riu Ara, baixava embravit per la Garganta de los Navarros, engorjat que ha anat formant a base d'anys i anys d'erosió. A la vora del riu Ara, els boscos de ribera i els faigs hi donaven un toc de color que et submergien plenament en un ambient de plena tardor.
 |
| El riu Ara, baixa ben ple de Bujaruelo |
 |
| Ha plogut molt... |
 |
| ... i continua plovent |
 |
| Cascades per on normalment no hi baixa aigua |
La baixada de temperatura augurava alguna cosa més que aigua i, a la tarda, quan la méteo ens va donar una treva, des del pot de Broto sobre el riu Ara, vam poder veure el Mondaruego nevat. Aquella clariana era una anticipació de la treva que tindríem l'endemà!
 |
| El Mondaruego enfarinat |
Ordesa, 27 d'octubre de 2024
Diumenge al matí vam anar a Torla on, només d'entrar al poble hi ha un gran aparcament d'on surten els serveis de busos per visitar Ordesa, ja que en èpoques d'alta freqüentació (estiu i caps de setmana de tardor) l'accés en vehicles particulars no hi és permès. Vull remarcar la bona organització, el bon funcionament i la comoditat d'aquest servei de busos. En uns vint minuts ens deixava a la Pradera de Ordesa on començava la nostra passejada de tardor.
 |
| Torla |
 |
| La Pradera d'Ordesa |
Entre el temps que havia fet, la mullena que podíem trobar al camí i la meva condició física, no sabíem quin recorregut podríem fer, però ens hi vam aventurar sense posar-nos cap gran objectiu. Ja a la Pradera l'escenari era formidable: des del verd del prat fins al blau del cel, passant pels boscos caducifolis amb coníferes, parets de pedra per on cada dos per tres hi havia un saltant d'aigua i, finalment, una capa de neu que cobria les parts més altes.
 |
| Verd, ocres, roca i neu. tot en una imatge. |
Ordesa és un lloc molt freqüentat, especialment aquests caps de setmana de tardor, però tot i ser molts els que hi arribàvem, entre que cadascú va al seu ritme i que l'espai és grandiós, no semblava pas que fossim tants.
Deixem enrere el Tozal del Mallo i la Punta Gallinero i anem seguint el camí que ens portaria a la Cola de Caballo i cap al Refugi de Goritz. A uns 700 m de la sortida, deixem a l'esquerra el camí que va al Circ de Cotatuero, recordant la precarietat de les clavilles quan hi vaig passar fa quaranta-tres anys, i constatant la meva incapacitat actual de repetir aquella aventura.
 |
| Del groc als ocres... |
 |
| Vista enrere cap a la Pradera d'Ordesa |
 |
| Tram de fageda frondosa |
 |
| Sierra de las Cutas |
Resseguint el riu Arazas sempre per la riba dreta, anem pujant per un camí ample (pista), que transcorre pel bosc, resseguint per la base les parets de la Fraucata, culminades pel Tobacor. Trobem diferents saltants d'aigua: Cascada de Arripas, de la Cueva i del Estrecho. El riu baixa molt cabalós i els saltants d'aigua són impressionants.
 |
| Cascada del Estrecho |
L'entorn és preciós i la remor de l'aigua ens acompanya en tot moment. Després de la Cascada del Estrecho, punt en què les parets de la riba dreta i les de la riba esquerra gairebé es toquen, la vall es torna a obrir i, després de travessar una fageda molt frondosa, arribem a una esplanada des d'on veiem las Gradas de Soaso al fons.
 |
| Planell on la vall s'obre després de la Cascada del Estrecho |
Arribem a las Gradas de Soaso, un seguint de saltants d'aigua de diferents altures. Sembla que algú hagi tallat la roca per fer-hi aquests graons, expressament per gaudir-ne.
 |
| A les Gradas de Soaso |
 |
| Gradas de Soaso |
A la tornada, desfem camí fins a sota la Cascada de La Cueva on hi ha una bifurcació on agafem el camí de l'esquerra que ens permet tornar a la Pradera d'Ordesa per la riba esquerra de l'Arazas. Passem per la base de la Sierra de las Cutas, en el vessant de la qual hi ha la Faja de Pelay i la Senda de los Cazadores. Nosaltres seguim l'ample camí per la vora del riu i arribem a la Pradera havent passat pel Mirador de Cotatuero, el Mirador de Gallinero i el Puente de los Cazadores.
 |
| Cascada de La Cueva |
 |
| Vista del Circ de Cotatuero |
Hem caminat uns 14 km i hem fet uns 600 m de desnivell. La caminada ha valgut molt i molt la pena! En aquest enllaç hi trobareu el track i altres fotografies.
Hi hem estat una mica més de 2 hores a l'anada i una mica menys de 2 hores a la ronada.
Una mica d'hidrografia de la zona
El riu Ara neix a Bujaruelo. Al Puente de los Navarros s'hi ajunta el riu Arazas, que neix a la cara sud del Montperdut, prop de Goriz, i que baixa per la Vall Ordesa. A Aïnsa, el riu Ara que ha anat recollint l'aigua de diferents recs i torrents, desemboca al Cinca, que neix a la cara nord del Montperdut, , a l'alçada de l'estany de Marboré i que baixa per la Vall de Pineta. Les aigües del Cinca desemboquen al Segre, a Mas Alcoreig. I el Segre tributa a l'Ebre a Mequinensa.
Adriana Llongarriu,
tardor de 2024
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari. Gràcies.