Tres dies d’hivern per l’Alt Pirineu

No és més ric qui més diners té, sinó qui disposa de més temps lliure. Potser pensareu amb què ens surt ara aquesta! Us ho explico: molts dels que llegiu aquestes línies ja gaudiu de la jubilació, però els que encara treballem valorem molt els dies en què no hem d’anar a la feina. Doncs això, que em quedaven tres dies de vacances endarrerits de l’estiu passat i, un dia per una cosa i un dia per l’altra no els havia pogut fer. Finalment, fa un parell de mesos vaig reservar per aquestes dates un apartament a Esterri d’Àneu, pensant que potser ja no trobaríem neu.

Quan ja es donava l’hivern per acabat, un hivern poc fred, amb molt poca neu a muntanya i sense gens de precipitació, va arribar una pertorbació que va deixar uns gruixos de neu molt considerables. Això va alegrar el sector turístic del Pirineu (s’allargava la temporada d’esquí) i, sobretot, suposava una reserva d’aigua molt minsa encara per revertir la situació, però que almenys havia caigut a les capçaleres dels rius. Un dels sectors on aquests gruixos de neu han estat més importants ha estat al Pirineu Occidental, Central i a l’Alt Pirineu: Boí-Taüll, Portainé, Baqueira... on aquest darrer episodi hi va deixar uns gruixos de 60 o 80 cm, segons el lloc.

Així doncs, sense saber-ho, havíem encertat els dies: trepitjaríem neu, ens posaríem les raquetes (aquí una que no pot fer servir els pals de muntanya!), passejaríem per indrets per on hem passat a l’estiu i que ens sorprendran molt així vestits d’hivern!

Vista del Massís de la Maladeta, pujant al Pla de Beret

Sobre les darreres nevades, anit se n'hi han acumulat dos dits més

Formes sinuoses de la neu

Bedollar prop de Sant Maurici. Es pot veure el gruix de neu nova

1. Pels voltants del Refugi del Fornet (11 de març de 2024)

El refugi del Fornet està situat a la Vall de Bonabé. Era la base de les antigues pistes d’esquí de fons, tancades l’any 2000, situades a l’entorn d’aquest refugi. Per això també es coneix com a refugi de Bonabé.

S’hi arriba per una pista asfaltada des d’Alòs d’Isil (4 km). Els mesos d’estiu també s’hi pot anar des del Pla de Beret per un pista de muntanya d’uns 20 km.

En el nostre cas, hem deixat el cotxe uns 500 metres abans del refugi, en un aparcament que hi ha abans de travessar el pont. Mentre ens hi acostàvem teníem la màquina llevaneus al davant que obria pas i netejava l’accés.

Coneixíem l’indret perquè hi havíem estat a l’estiu, baixant de Montgarri; un trajecte que és recomanable de fer amb vehicle tot terreny i que permet descobrir la capçalera de la Noguera Pallaresa que baixa des del Pla de Beret travessant aquesta vall.

D’aquest indret en surten camins per fer cims diversos i el que va al Port de Salau, que comunica amb l’Arieja francesa, conegut per haver estat un important pas d’exiliats i passadors durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.

La nostra passejada ha consistit a seguir uns 5 km la pista que ens duria a Montgarri. Estàvem al cas de la previsió meteorològica i realment s’ha complert: ha fet un dia núvol i rúfol i a estones ha nevat; fet que no ha suposat cap inconvenient per fer aquesta passejada.

La neu era nova i humida. I n’hi havia un bon tou. Tot i portar les raquetes posades, en alguna raconada ens enfonsàvem. La feina d’obrir traça ha fet que la caminada fos lenta i una mica feixuga. Ara bé, la tranquil·litat que es respira i la bellesa de què es gaudeix en un espai com aquest amb neu verge acabada de caure són impagables.

Hem caminat 11,04 km, amb 216 m de desnivell. Hi hem estat 2 h 30 min: 1 h 30 min a l’anada i 1 h a la tornada.

Trobareu el track i més fotografies aquí.

Refugi del Fornet. Torna a nevar

Pas de la pista entre avellaners amb la flor masculina (aments) ben formada

Bedoll solitari prop de la Noguera Pallaresa

Torrent del Port de Salau

La Noguera Pallaresa baixant per la Vall de Bonabé

2. Pla de Beret - Montgarri - Pla de Beret (12 de març de 2024)

Quan els astres s'alinien perquè tot surti rodó: bona meteo, bona neu, moltes ganes... i fins i tot allò que no controlem, l'estat físic, també ha estat a l'altura de les circumstàncies! 🍀 I és que aquesta excursió era una que m'havia quedat pendent fa uns quants anys, d'abans de perdre la forma física i començar amb les lesions, mals i malics (lligaments del peu, intervenció espatlla, Sudeck, dolor crònic, Síndrome de sensibilització central...) 🤕 I és que allò que avui ens sembla fàcil, el temps i les circumstàncies poden convertir-ho en un objectiu difícil. No se sap mai! 🤷‍♀️ De ganes no me'n faltaven, però no m'acabava de veure capaç de fer-la o no s'avenia que hi hagués neu o... Avui, finalment, l'he feta i ha anat molt bé! 🌟 Aquest text en cursiva és escrit tan bon punt s’ha acabat l’excursió. En plena eufòria pel repte personal aconseguit i perquè les condicions meteorològiques no podien ser millors. Ahir a la tarda i a la nit va estar nevant i hem tornat a gaudir de la neu acabada de caure en aquest indret singular i durant tot el recorregut, que hem fet d’anada i tornada per la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, quan tot just és un rierol al qual s’hi han afegit alguns torrents o arrius.

A diferència de la pista, que va del Pla de Beret a Montgarri per la riba dreta, el camí que hem seguit és tota l’estona assolellat. A les pistes d’esquí de Baqueira-Beret hi ha molta neu i estan en ple funcionament. Els cims que veiem són ben blancs. Pujant a Baqueira ens hem mirat el Massís de la Maladeta i, a la banda Oest del Pla de Beret hi hem reconegut el Montardo.

La caminada ha estat àgil i de molt bon fer, ja que sota la capa de neu pols, pràcticament hi havia traça al llarg de bona part del recorregut. Hem sortit del Pla de Beret i hem arribat a Montgarri després de passar per la Cabana de Parrós, el Pont de Cabau i Es de Cabau. Hem tornat pel mateix camí.

Al refugi de Montgarri ens ha atès un noi molt castís. M’ha demanat que li parlés en català, tot i ser d’origen malagueny i haver viscut a Las Palmas. S’agraeix trobar persones així. El nostre entrepà i una cervesa fresca del refugi ens han donat l’energia per emprendre la tornada amb les mateixes ganes que l’anada.

Hem caminat 11,04 km, amb un desnivell de 216 metres. Hi hem estat 3h 15 min: 1 h 30 min a l’anada i 1 h 45 min a la tornada (quan fa pujada).

Trobareu el track i més fotografies aquí.

Vistes des del Pla de Beret. A la dreta, el Montardo

Miris cap aquí o...

... cap allà, tots els cims són ben nevats

Baixant cap a Montgarri

Postal hivenal de Montgarri

Marxem de Montgarri seguint la Noguera Pallaresa aigües amunt

3. De l’Estany de Sant Maurici a l’Estany i l’Estanyola de Ratera (13 de març de 2024)

Sortim d'Espot en un taxi 4x4 que ens deixa a l'Estany de Sant Maurici. Aquí vull remarcar l’amabilitat de tot el personal que treballa als Taxis d’Espot, tant a l’hora d’informar-nos com a l’hora d’acompanyar-nos a Sant Maurici.

L’Estany de Sant Maurici es diferencia de l’entorn només perquè és planer i perquè no hi ha vegetació. Hi ha un gruix de neu que deu rondar els 70 cm. Ens posem les raquetes i comencem a caminar seguint la pista que puja al refugi d'Amitges. Hi ha traça d'esquís de muntanya, de raquetes i roderes d'algun vehicle.

Més amunt trobem els guardes del Refugi d'Amitges que intenten acostar-se, en un vehicle tot terreny, el màxim possible al refugi per pujar-hi provisions. Estan fent una tasca feixuga i lenta. Nosaltres a peu els avancem, ja que ells tiren endavant uns metres, reculen, tornen a anar endavant... i poc a poc van obrint traça. Arriben al pont del desguàs de l'Estany de Ratera.

Nosaltres arribem a l'Estany de Ratera seguint la pista. Allà, la carretera es desdibuixa i comença un traçat estret i preciós i, resseguint l'Estany per la seva riba dreta, quedem envoltats d’un paisatge paradisíac: l’estany, els vessants nevats i les formes de la neu fent petites cornises o modelada damunt de troncs o de blocs de pedra són d'una bellesa excepcional. Una meravella, decorada amb bedolls, pins, arbusts, herbes i els cims rocallosos i agulles que hi posen el detall final.

Resseguim l'Estany de Ratera fins al seu començament i arribem a l'Estanyol de Ratera on hi ha un rètol indicador: a la dreta aniríem cap al refugi d'Amitges; a l'esquerra, al Mirador de l'Estany i al Portarró d'Espot. Nosaltres acabem aquí i, després d'un petit refrigeri, emprenem la tornada a Sant Maurici pel mateix camí que hem vingut, on ja sabem que hi ha traces i serà de bon fer.

Hem caminat 5,68 km i hem fet 227 m de desnivell. Hi hem estat 2 h 25 min: 1 h 25 min a l’anada i 1 h a la tornada.

Trobareu el track i més fotografies aquí.