Coll d'Ares: Puig de les Forques - Puig dels Miquelets

Aquesta setmana després de molts mesos de secada (que continua) i d'uns dies d'anunciar un canvi de temps, va arribar una mica de precipitació. Dir una mica ja és dir molt, ja que a Olot, no vam arribar als 2 mm. A muntanya, al Pirineu Oriental, va precipitar en forma de neu i en alguns llocs se n'hi va acumular uns 20 cm. Anem tan escassos d'aigua que, quatre gotes ja són benvingudes. En falta molta més, tant d'aigua com de neu. I tant de bo aquest breu episodi obri la porta a molts més i puguem acumular aigua i neu -que no deixa de ser aigua.

La nena que porto a dins quan veu una mica de neu té una necessitat inquietant d'anar a "tocar neu". Fa uns anys, la nena que porto a dins podia fer excursions una mica més serioses i un dia com avui, hauria fet un o dos cims del sector d'Ull de Ter. Però la nena que porto a dins s'ha fet gran i s'ha tornat delicada, així doncs, li cal buscar sortides curtes, amb poc desnivell i fàcils, procurant que siguin atractives.

Aquesta vegada, doncs, hem anat a Coll d'Ares, pensant que potser al mateix coll ja trepitjaríem neu. No ha estat així, ja que després de la nevada, de fa tres dies, ha fet un bon sol i els pocs gruixos de seguida s'han fos. Això no obstant, passejar per la carena que va de Coll d'Ares cap a les Basses de Fabert (direcció NO i N), ha resultat prou plaent i atractiu per considerar que l'hem encertada.

Sortint de Coll d'Ares hem passat pel Coll de Pixadors, el Puig de les Forques, el Coll de les Boires, el Puig de Miquelets, el Puig Pedrissa i hem arribat fins a la Collada de Prats. A la Collada podríem haver seguit cap a les Basses de Fabert i/o cap a la Torre del Mir. Avui, però hem agafat la pista per tornar cap a Coll d'Ares i l'hem seguit fins a un abeurador que es troba a prop de Coll de Pixadors, d'on en surt un camí que ens porta a la carena per tornar al punt d'inici. Si haguéssim seguit la pista, hauríem anat a parar a la carretera que va a Prats de Molló, una mica més avall de Coll d'Ares.

Hem fet un recorregut de 7,13 km, amb 207 m de desnivell, suficient per exercitar el cos, mantenir l'agilitat d'articulacions i musculatura, sense patir les conseqüències d'un "sobreesforç". Però sobretot, ens ha servit per gaudir d'unes vistes magnífiques de les valls de la Garrotxa, l'Empordà, el Vallespir i el Rosselló, totalment cobertes de boira, de la qual emergien només les muntanyes que configuren aquesta geografia; Serra Cavallera i el Taga -per la cara obaga- totalment emblanquinats; el Pirineu Oriental, des del Balandrau fins al Costabona, amb una bona concentració de neu a Ull de Ter; el Canigó, lleugerament enfarinat, i tot el que em pugui deixar. Hem trepitjat neu i, sobretot a l'obaga, n'hem trobat una mica més d'una mà.

Comparteixo algunes imatges, que valen més que totes aquestes paraules, així com el Track.