Passejant per l'Arieja

Arieja és el nom del departament de l'estat francès situat a la regió d'Occitània. El riu que el travessa és el que li dona el nom. Al sud, limita amb Catalunya (Pallars Sobirà i La Cerdanya), Andorra i l'Alta Cerdanya i al nord amb l'Alta Garona i l'Aude. Territori fronterer i de pas, el pas dels anys batalla rere batalla hi ha deixat un seguit de fortificacions i castells, alguns dempeus i d'altres força esfotrassats. Molts d'aquests edificis són visitables, com ara el Castell de Foix -la capital- i s'hi troben pobles que cal visitar com ara Mirepoix, Acs (Ax-les Thermes), Tarascon o Sant Girons.

Castell de Foix o Fois

Rochers de Mirouge,
teló de fons a Les Cabanes

El sector que hem visitat, la part sud, és un territori d'alta muntanya amb uns hiverns freds i amb força neu i uns estius calorosos -sobretot al fons de les valls- es coneix com "Pirineus d'Arieja" (Pyrénées Ariégeoises) i hi trobem des de cims de més de 3.000 metres com ara la Pica d'Estats i el seu conjunt, fins a planells tan suaus i amables com el Plateau de Beille, passant per estanys molt tranquils com el de Laurenti, i riberals frescals com els de la Vall d'Orlú.

Ens allotgem a Les Cabanes, poblet de pas (per l'antiga carretera) per entrar al departament des de La Cerdanya pel Coll (o el túnel) de Pimorent, amb una tradició turística i de segones residències, que fa que estiguin avesats a tractar bé els visitants. Coincidint amb la canícula de la segona quinzena d'agost, cal reconèixer que en aquest poblet situat al fons d'una vall, hi fa molta calor; és per això que buscarem indrets frescals on passar les hores de més calor. 

Hi hem fet unes boniques passejades per muntanya que tot seguit ressenyo:

1. Els Orris de Carlà des de l'Estany de Soulcem - 13/08/2023 

L'estany de Soulcem (presa) es troba situat al fons d'una vall llarga i estreta, solcada pel Torrent de Vicdessos i que al seu extrem sud està tancada pel triangle que formen els cims: Tristaina, Comabona i Pica d'Estats, Montcalm i Sotllo. 

S'hi accedeix per una carretera asfaltada, llarga i estreta que surt de Vicdessos i passa per poblets muntanyencs com Auzat, Marc o Mounicou, que a l'estiu permet arribar a l'aparcament dels Orris de Carlà, a uns 1.650 m, situat a l'extrem sud de l'estany.

La nostra passejada consisteix a pujar vall amunt, en direcció sud, resseguint el curs del Torrent de Soulcem (que al final de la vall rep del nom de Vicdessos). En aquesta vall s'hi troben diversos conjunts d'orris, testimonis de la vida pastoril i ancestral d'aquest indret. Alguns conjunts d'orris estan més ben conservats que d'altres, tot i que tots es consideren ruïnes. En el primer que trobem, el de Toueno, hi ha uns quants orris, cadascun del qual tenia la seva funció: habitatge del pastor, galliner, corredor de munyir, cava de formatges o refugi per als animals malalts.

Una part del camí antic -camí ral- és empedrat, mentre que a la riba dreta del torrent hi ha una pista -relativament recent- que es va obrir amb la idea de fer una zona esquiable que s'ajuntés amb Arinsal on hi havia projectat un túnel. Per sort el projecte no va tirar endavant.

El nostre recorregut consisteix a anar pujant per la vora del torrent. Abans d'arribar a la cascada de Labina, el travessem per un pontet i el continuarem seguint aigües amunt, sempre per la riba esquerra. Sobre la cascada hi trobem un planell ample i herbat, per on serpentegen plàcidament les  aigües somes del torrent. 

La passejada per la vall es pot fer tant llarga com es vulgui. Nosaltres arribem a una distància de 3,4 km, després d'haver creuat el Torrent de Roumazet (que desguassa al de Soulcem) i després d'haver passat un conjunt d'orris situats a 1.830 m. La vall, solcada pel torrent i envoltada de cims d'altituds considerables, és força espectacular i l'estada hi és molt agradable.

Desfem camí més o menys pel mateix recorregut i arribem al punt de sortida havent caminat 6,82 km, amb 209 m de desnivell i havent caminat unes 2 hores.

Hem fet una bonica passejada familiar, apta per a tots els públics i condicions físiques i fins i tot per embarassades d'estat força avançat.

Trobareu el track i més fotografies en aquest enllaç.

Orris de Touneo

La Vall del Soulcem
i els cims que l'envolten i 🤰

Un altre conjunt d'orris

Torrent de Soulcem serpentejant
per la vall

2. Tute de l'Ours (2.255 m), des del Plateau du Saquet - 15/08/2023

El Plateau de Saquet es troba situat a uns 2.000 m d'altitud. Està inclòs en el conjunt esquiable que sota el nom "Ax 3 domaines" comprèn Saquet, Bonascre i Les Campels (més a l'est). S'hi accedeix des del Plateau de Bonascre (1.930 m) mitjançant un telecadira que a l'estiu funciona tant d'anada com de tornada i que és molt utilitzat per caminadors i turistes, així com per ciclistes de BTT que només el fan servir de pujada i fan baixades ràpides per les pistes d'esquí. 

Així doncs, a Saquet s'hi arriba des de Bonascre, un lloc molt ben comunicat que s'hi accedeix o bé per carretera asfaltada (D-82) -a l'estiu molt freqüentada pels ciclistes- o bé per un telecabina des d'Acs. Un cop al Plateau de Bonascre, agafem el telecadira Lievre Blanc, que ens porta al Plateau de Saquet, ja de per si un bon lloc per passejar i gaudir d'unes bones vistes de l'Arieja, sempre amb la Dent d'Orlú que en sobresurt.

Des d'on ens deixa el telecadira, anem cap a l'edifici Le Tetras. Abans d'arribar-hi, a mà esquerra hi ha un mirador amb una panoràmica. Aquí és on començo a gravar el track, ja que ens decidim a pujar la Tute de l'Ours. La pujada la fem seguint algunes de les pistes en direcció S-SO, fins que a tocar de la carena, girem cap a l'esquerra, en direcció NE i arribem al cim on gaudim de la vista panoràmica. 

Baixem cap a la bassa, que tenim a sota mateix, seguint les marques grogues d'un camí molt decidit. Un cop a la bassa, continuem cap a l'edifici Le Tetras on donem per acabada la passejada d'avui.

Hem caminat 4,23 km amb 256 metres de desnivell. Hi hem estat una hora i mitja aproximadament. 

Trobareu el track i més fotografies en aquest enllaç.

Vista cap al sud des del Plateau de Saquet

Ramaders han pujat a controlar el bestiar

Panoràmica des del cim

3. Volta pel Plateau de Beille - 16/08/2023

Si hagués de triar un lloc per passar uns dies de descans a l'Arieja, crec que triaria el Plateau de Beille. De moment, l'estada no hi és possible. Quan hi vam anar el juny de 2021 hi estaven construint un edifici d'acueil i que un incendi va destruir el 2023 pocs mesos després d'haver-lo inaugurat. Així que ens tocarà esperar en un altre moment, tot i que desconec si hi haurà allotjament per a visitants.

Al Plateau de Beille, altiplà situat a uns 1.800 m, s'hi accedeix per la carretera D-522, que comença a Les Cabanes. És una ruta ciclista per excel·lència. I per a ciclistes valentes i valents, no pas per a cagamandúrries!.

El Plateau de Beille, tot i que és un indret força freqüentat on s'hi duen a terme activitats lúdico-turístiques, a l'estiu trobo que continua essent un lloc tranquil que conserva el caràcter bucòlic que devia tenir antany: les estives, amb les cabanes de pastors i uns quants escamots de bestiar pasturant. Així doncs, compleix els requisits perquè em sigui atraient. La seva amplitud, les vistes sobe el Massís d'Aston -entre d'altres- són un valor afegit a aquest indret. 

La passejada que hi hem fet enguany, d'uns 8 km, ens ha dut a la Cabana de Piparlan i als Quatre Camins.

Cabana de Piparlan

4. Estany de Laurenti - 18/08/2023

El de Laurenti és un estany de muntanya situat al peu del Roc Blanc i del Pic de Baixollada. Tots tres configuren un paistge idíl·lic. Es troba situat a 1.936 m, té una superfície de 7 ha i una profunditat de 17 m. Alimentat per les aigües clares del riu Laurenti, en el seu extrem SO, al seu entorn hi creixen plantes aquàtiques i semi-aquàtiques molt interessants. Potser per això està catalogat com a "Reserva biològica dirigida".

El punt de sortida d'aquesta excursió és al Refugi de Laurentí on s'hi arriba des de Le Pla, al sector de Quérigut, situat a l'extrem E del Pirineu d'Arieja. Val a dir que és més curt i senzill arribar a Quérigut des de les pistes de Puivalador que no pas des d'Acs (Ax-les-Thermes), des d'on cal passar pel mític Port de Pailleres, un dels més atraient per als ciclistes on la carretera que baixa a aquest sector és estreta i amb un revolt rere l'altre. Set paelles molt tancades i exagerades configuren la baixada del port al poble de Mijanès. 

Situats a l'aparcament del Refugi de Laurenti, ens cal anar seguint el camí principal, ample i ben definit que transcorre per un bosc frondós, amb exemplars de pins i avets considerables, resseguint el curs del Torrent de Butardiou, sempre per la riba esquerra.

Quan portem uns 2 km, el camí surt del bosc i comencen les pastures. Som a la Cabana de pastors de Counc. Una preciosa moixera de guilla sobressurt dels prats on pastura un escamot de vaques. Poc després entrem a la reserva biològica i a un paisatge d'alta muntanya. Un tram de camí més estret i per vessants més pronunciats ens porta al planell on hi ha l'estany i on conviuen plàcidament pescadors, excursionistes, vaques i pastors. Fer la volta al llac aporta una bona dosi de pau, a més de boniques troballes de flora, depenent del mes en què visitem aquest indret. 

A la tornada, fem el mateix camí, atents a les arrels i blocs de pedra per on transcorre i que ens fan fer unes bones camades.

Hem caminat 7,4 km, amb un desnivell de 334 m. Hi hem estat 2 h 30 minuts: 1 h 05 min. a la pujada, 40 min. a voltar l'estany i 45 min. a la baixada.

Trobareu el track i més fotografies en aquest enllaç.

Estany de Laurenti a l'arribada

Moixera de guilla (Sorbus aucuparia)

Esvèrtia (Swertia perennis)

Estany de Laurenti a mitja tarda

Adriana - setembre de 2023