Sant Miquel de Castelló des de Joanetes

23 de gener de 2022

Pujada a Sant Miquel de Castelló des de Joanetes. Sortim de la casa de turisme rural El Ferrés, a tocar la riera de Joanetes, lloc des d’on altres vegades havíem fet aquesta ruta, seguint el camí indicat amb unes banderoles de color verd que ara estan arrencades.

Sembla que actualment es recomana sortir del nucli de Joanetes, seguint les marques d’Itinerannia, les quals nosaltres hem trobat a partir de La Vila. D’aquesta manera, ens estalviaríem de passar per un terreny on s’hi ajau un escamot de vaques i que en èpoques de pluja ha de ser un bon fangueig.

Aproximació: El nostre punt de sortida se situa en un petit aparcament que hi ha al costat de la casa de pagès i de Turisme Rural El Ferrés. Vegeu el paràgraf anterior abans d’establir el punt de sortida.

Itinerari: El primer tram, transcorre entre la riera de Joanetes i les cases d’aquest veïnat: Cal Moreu, el Cabreró, La Vila, La Vila Nova... i, encara al bac, travessa el Clot del Rei on comença a enfilar-se dreturerament per un alzinar humit, travessa el bosc de Les Comelles i arriba a una portellera metàl·lica per on entrem a una zona de pastura. Un rètol ens recorda que cal dur els gossos lligats i respectar el bestiar. Quin greu que ens ho hagin de recordar!

Aquest prats, on creixen roures esparsos, són molt bucòlics. Avui no hi trobem bestiar; el veiem força més avall. Travessem aquests prats, el Serrat del Fumàs, en diagonal mentre anem pujant suaument. Davant nostre, enfilat, veiem el nostre objectiu, el Castelló d’en Bas, cada vegada més a prop.

Acabat el prat, passem per l’altra portellera metàl·lica i ens endinsem al bosc per un camí on resten trams empedrats. La fageda va guanyant terreny i els boixos sembla que van rebrotant, després de l’atac de la l’eruga del boix fa un parell d’estius.

Arribem a un encreuament -pal Itinerannia G63- on trobem el camí que puja directament dels Hostalets d’en Bas i on veiem els que hi arriben que bufen molt, ja que aquell camí és força dret. Amb un parell de ziga-zagues arribem als Esqueis de Sant Miquel, una portella natural. Passada la portella, girem a l’esquerra per salvar el promontori on es troba el Castelló i l’ermita de Sant Miquel. El camí principal que hem deixat ens portaria cap a Falgars o a Pibernat i la Serra dels Llancers fins a Coll de Bracons.

L’ermita de Sant Miquel és el que queda de la capella d’un castell amb molta història: del temps dels Íbers, del dels Remences o dels fets del 1936, entre altres. L’any 1972, el Grup excursionista i esportista gironí (GEIEG) hi va fer unes obres de restauració al refugi del grup.

La seva situació en una balconada natural, fa que sigui una bona talaia: des del Puigsacalm a la Mare de Déu del Mont passant pel Bassegoda i tota l’Alta Garrotxa; tot el Pirineu gironí i el Canigó; Olot i alguns dels seus volcans, Les Preses amb la Serra de Xenacs i Sant Esteve d’en Bas amb la Serra de Murrià, als nostres peus, Els Hostalets d’en Bas; més enllà, Finestres i Rocacorba, i, davant nostre (al sud) Falgars, Puig de la Bastida i Aiats. Una vista que no te l’acabes i un sol de gener tan agradable que hi fa de molt bon estar.

Fem la tornada pel mateix camí.

Recorregut de 8,37 km i 446 m de desnivell.

Hi hem estat 1 h 30 min a l’anada i 1h 05 min a la tornada. Total: 2h 35 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí.