Los Arnales (3.006m), 11 de setembre de 1982

Els tresmils de la meva vida VI

Context personal

El context personal era el mateix que quan vaig fer el Balaitús (enllaç), ja que va ser en la mateixa anada que vam fer el segon cim de més de 3.000 metres.

Aproximació

En aquesta ocasió vam sortir del Balneari de Panticosa.

Ascensió

Dissabte dia 11 de setembre, sortíem del Balneari de Panticosa (1.630m) a les 7.45 del matí. En direcció al Coll de Pondiellos (2.819m), aquesta tirada ens va suposar unes 2 hores i mitja (per pujar uns 1.200m). Voltant per l’oest el Pic de Pondiellos vam anar al Coll de Saretas, des d’on vam pujar al Pic de Los Arnales, el nostre objectiu per aquell dia. Havíem caminat 3 hores i quart des del Balneari de Panticosa.

Vam baixar seguint el mateix recorregut i vam tardar 2 hores. En total va ser una caminada de 5 hores i quart.

Particularitats

Si bé el cim és de fàcil accés, es tracta d’una zona amb molts blocs de pedra, tot i que, després de la llarga caminada que vam fer per pujar al Balaitús, aquesta sortida ens devia semblar una passejada.

Passem a veure algunes fotografies i després el tancament d'aquesta sèrie.

El sol comença a tocar als cims.

Camí entre pedres i blocs.

Caminant entre bolcs amb
vista cap als Banys de Panticosa i Ibon de los Baños.


Fent un mos vora els Estanys de Pondiellos.

Fent una grimpada cap al cim.

Track de la sortida a l'estil dels anys vuitanta.

Comiat

Aquesta és la darrera entrada d’aquesta sèrie que amb el nom “Els tresmils de la meva vida” inclou les ressenyes de les ascensions a cims del Pirineu d’una alçada superior a 3.000 metres que vaig fer els anys 1980, 1981 i 1982. Després d’aquestes excursions en vingueren moltes d’altres, d’hivern, estiu, primavera o tardor, a la Garrotxa, al Pirineu o a altres indrets, però no hi hagué cap altre tresmil.

La vida dóna moltes voltes, la meva en particular va fer un gir que em va deixar l’activitat muntanyenca en stand-by. I dic l’activitat, no pas l’estima per la muntanya, ja que aquesta segona la duc sempre amb mi; tant en les temporades més actives com en les que alguna circumstància m’ha mantingut inactiva pel que fa a l’excursionisme.

Sense tenir un registre numèric pel que fa a excursions, guardo els records, les fotografies i les ressenyes de pràcticament totes les sortides. Algunes amb unes quantes anotacions, d’altres amb poques o ni una. Unes i altres, m’han fet gaudir d’aquesta afició que vaig heretar del pare, que comparteixo amb el meu company de vida i que, amb el pas del temps veig que he transmès a les meves filles.

Els que em coneixen ja saben que duc sempre un bloc i un llapis a la butxaca i que és fàcil veure’m en un posat característic mentre faig alguna anotació. D’un temps cap aquí faig servir un GPS (un model ben senzill) que m’ajuda a descobrir sectors desconeguts, amb la seguretat de no errar el camí, alhora que em permet complementar les meves ressenyes amb el traçat de la ruta seguida.  
 
Fent anotacions de l'itinerari.

 
Prenent notes, a mar i a muntanya.

Fa uns tres anys que he hagut de deixar les ascensions i les caminades que suposin esforç físic, això no obstant, gaudeixo amb sortides curtes, amb nous paisatges, amb la natura que els envolta i de la descoberta. És allò que anomeno “omplir de vida la vida”.   

Arribats a aquest punt, em queda agrair-vos que m’hàgiu acompanyat en aquestes ressenyes dels meus tresmils i desitjar-vos, a totes i a tots, molta salut i molta muntanya!

 
 Adriana, 10 de setembre de 2020
 
 

Comentaris