La Maleïda o Pic d’Aneto (3.404m) estiu de 1980

Els tresmils de la meva vida II

Context personal

L’estiu de 1980, al meu entorn excursionista es gestava una sortida a l’Aneto. Després de negociacions amb els pares, un cop assegurats que hi vindria gent gran, responsable i assenyada, vaig saber que podria formar part d’aquella “expedició” al cim més alt del Pirineu, el que seria el meu primer tresmil.

Amb 16 anys acabats de fer, aquella seria una bona manera de començar un estiu singular: me’l passaria pendent de les notícies del meu xicot que marxaria a primers de juliol a fer “el servei militar”, mentre jo declinava rosa, rosae i castrum, castrorum, ja que m’havia de presentar als exàmens de setembre per recuperar l’assignatura de Llatí de 2n de BUP.

Aproximació

Després d’unes quantes trobades per preparar l’expedició, el dia 21 vam sortir d’Olot en direcció a Benás (Benasc en català o Benasque en castellà). No recordo el viatge, però ben segur que devíem passar per Vic, Calaf (un tram que el recordo infernal!), Cervera, Tàrrega i Lleida, tirada que formava part de les expedicions al Pirineu Aragonès, que quasi totes passaven per Balbastro (Barbastre en català o Barbastro en castellà).

La majoria d’expedicionaris farien nit al Refugi de la Renclusa; els joves, estudiants i menys adinerats, dormiríem en una tenda prop del refugi per estalviar-nos despeses.

Ascensió

El dia 22 de juny a les 5.40 del matí, els sis excursionistes garrotxins sortíem de la Renclusa. A les 8.05 passàvem el Portilló Superior. A les 10.10 el Coll del Mig. A les 10.50 el Coll de Corones i a les 11.30 fèiem el cim de l’Aneto.

Per pujar, havíem caminat 4 hores i 45 minuts efectives (descomptant les parades). La baixada va ser més ràpida, hi vam estar prop de 2 hores i mitja. En total, van ser poc més de 7 hores de marxa efectiva.

L’ascensió va anar molt bé: vam seguir tots el mateix ritme, vam poder anar junts i ningú va prendre mal. Va ser una llàstima que hi havia molta boira i no vam poder gaudir de la vista fins ja a mitja baixada quan es va anar aclarint.

Particularitats

Arribats al collet previ al Pas de Mahoma, veient la boira que hi havia i el grau de dificultat del tram que quedava per arribar al cim, els grans del grup i una colla de Sabadell amb qui havíem pujat junts, van decidir que no continuaven. Només en Joan Prat i jo mateixa vam fer el Pas de Mahoma i vam arribar a la creu de l’Aneto on -aquesta vegada sí- ens van fer una fotografia. La mare de deu del Pilar estava ben gebrada.

No sé si va ser perquè era molt a començament d’estiu o perquè aquell havia estat un hivern amb moltes nevades, però hi vam trobar un bon gruix de neu des de la sortida de la Renclusa. Per això, pràcticament no vam veure esquerdes a la glacera de l’Aneto.

Fins aquí el relat d’aquesta expedició. Us deixo amb unes quantes imatges que valen més que les cinc-centes vint paraules que porto escrites.

Adriana, 1 de setembre de 2020

 

Al Refugi de la Renclusa, la tarda del dia abans.

Pujant al Portillon.

Arribant al Portillon.

Reagrupament a la cota 3.000.

Picant alguna cosa abans del Pas de Mahoma.

Al cim de l'Aneto, 3.404m.

Estàtua de la mare de déu del Pilar ben gebrada.

Malgrat la qualitat de la fotografia,
aquí se'ns veu tornant del cim, al Pas de Mahoma.