Montperdut (3.355m) juny de 1981

Els tresmils de la meva vida III

Context personal

La meva afició a la muntanya s’anava consolidant. L’any 1981, gràcies a haver participat en un curs de monitors d’excursionisme de la Vegueria de Girona, vaig fer coneixença amb nois i noies d’altres comarques amb qui compartíem, sobretot, l’afició a la muntanya. En alguna de les trobades dels “aprenents de monitors”, es va gestar una expedició al Montperdut i, mica en mica, aquella sortida va anar agafant forma.

Acabava de fer els 17 anys i amb el 3r de BUP aprovat, era d’esperar que tingués ganes de participar en el viatge que els meus companys de promoció farien a alguna ciutat europea, Atenes, Paris o Londres. L’oportunitat d’anar al Montperdut i la febre excursionística que estava passant van fer que em decantés per l’opció muntanyenca.

Seríem tres noies i dos nois: L’Anna, la Fina, en Siso, en Quim i l’Adriana; per sort en Siso tenia més de 18 anys, carnet de conduir i podia disposar d’un vehicle. Així doncs, érem autosuficients per emprendre aquella aventura que consistiria en una ruta de tres dies pel sector d’Ordesa en la qual coronaríem el Montperdut.

Aproximació

Vam aprofitar el pont de Corpus*. El dimecres dia 17, un cop acabades les classes, sortíem d’Olot. Al vespre aparcàvem als Prats d’Ordesa on vam fer un bivac al costat del cotxe. Els dies 18, 19 i 20 estaríem a muntanya. El dia 20 a la nit vam fer un altre bivac als afores de Torla i el dia 21 el viatge de tornada.

Val a dir que vam fer una expedició de low cost, ja que només vam pagar per l’estada al Refugi de Góriz i la gasolina del viatge.

Ascensió

El dia 18, dijous de Corpus*, a les 6 del matí sortíem de l’aparcament d’Ordesa (1.300m) i, per les Clavilles de Cotatuero, vam arribar al Circ de Cotatuero; vam poder visitar l’encara gelada Gruta de Casteret i vam seguir cap a la Bretxa de Roland (2.804m), per baixar al Refugi de Sarradets (2.587m) on arribàvem a les 5 de la tarda després de 7hores i 30 minuts de marxa efectiva.

El dia 19 ens esperava un recorregut curt, per això vam poder mandrejar una mica. Vam sortir a les 9 del matí de Sarradets, vam passar per la Bretxa de Roland, cap al Coll de los Sarrios, el Coll de Millaris i, pels Plans de Millaris, vam anar baixant cap al Refugi de Góriz (2.200m). Vam caminar 3 hores i 15 minuts. Al vespre faríem un àpat calent a Góriz.   

El dia 19 sortíem del Refugi de Góriz a les 6.25 en direcció al Llac Gelat i d’allà, per l’Escupidera, arribaríem al Montperdut, després de 3 hores de marxa efectiva. Vam tenir molt bon temps i vam fer una estada llarga al cim gaudint de la vista panoràmica que teníem. Vam desfer camí baixant en 1 hora i 30 minuts fins al Refugi de Góriz.

Després de recollir el material que havíem deixat al refugi per estalviar-nos pes, començaríem el descens fins als Prats d’Ordesa (1.300m), passant per les Grades de Soaso i la Cua de Cavall, una baixada de 2 hores i 30 minuts que se’ns va fer una mica pesada. Havia estat una altra jornada de 7 hores de marxa efectiva, amb un desnivell considerable.

Particularitats

Recordo que les Clavilles de Cotatuero estaven en un estat molt precari: cables i ferros rovellats i/o trencats. Això no obstant, no recordo haver patit ni un moment, malgrat que no portàvem cap mena d’equipament per assegurar-nos i que dúiem unes motxilles molt grosses i pesants.

No recordo que em fes cap impressió l’actualment llegendària Escupidera, la gelera inclinada que cal trepitjar per fer el cim del Montperdut des de Góriz. Potser hi va ajudar que encara hi havia força neu.

Em va sorprendre el bon estat i les comoditats de la part lliure del Refugi de Sarradets: era net, hi havia unes lliteres molt dignes, espardenyes...

A Góriz hi vam estar molt bé. A les meves anotacions hi diu: al Refugi de Góriz sopem molt bé per 600 pessetes.

La nit que vam dormir als afores de Torla, vaig passar molta por. Feia un mes que la guàrdia civil havia assassinat tres joves innocents i encara estava afectada pel “Cas Almeria”.

*El dijous de Corpus era festiu. Com deia la Trinca, tres días hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi i el día de la Ascensión.

Després d’aquesta ressenya escrita, us deixo algunes imatges que potser us alegraran la vista.

 

Adriana, 3 de setembre de 2020

 

Entrada a la Gruta de Casteret.
Al fons, la Bretxa de Rolan.

 

El Refugi de Sarradets.

El Circ de Gavarnie des de Sarradets.

Bretxa de Roland.

Prop de la Bretxa de Roland. Al fons el Vignemale.

Coll de los Sarrios.

Cilindre de Marboré i Llac Gelat des
del cim del Montperdut.

 

PS: una seguidora m’ha preguntat si això que narro ho tinc a la memòria. Doncs bé, a la memòria hi tinc els records, però el recorregut, les dates, els temps horaris, els noms dels llocs o de les persones, això ho tinc en les ressenyes dels meus itineraris que, seguint l’estil del pare, confecciono des dels catorze anys. Aquí en teniu una mostra.




Comentaris